Badalona - Pau Ribas es retira després de dues dècades jugant a bàsquet a l'elit: Club Joventut Badalona, Baskonia, València Basket, Barça i de nou retorn al seu Joventut.

No tots els jugadors poden triar quan volen retirar-se. Ell tenia un any més de contracte, però ha decidit que ha arribat l'hora.

Convidat a la Tertúlia de Bàsquet de Televisió Badalona, ha explicat que cada temporada, cada estiu, ho parlava amb el club i que enguany ha estat aquella temporada on ha notat que tenia menys protagonisme i que per ell és el moment de deixar passar a les noves generacions després de 20 temporades a l'elit, que per això, diu Ribas, són la Penya, en el que es basa la filosofia verd-i-negra, deixar pas als joves.

Pau Ribas va començar a la Penya quan tenia 4 anys i hi va estar fins als 20, quan se'n va anar a recórrer món.

El meu pare jugava a la Penya, la meva mare al Barcelonès, i em van fer soci quan vaig néixer, i no es van equivocar

Diu estar agraït per una cosa que poca gent ha tingut:

Poder jugar al lloc on has nascut, al club d'on ets aficionat i on t'has format i arribar a ser professional

Ribas no oblida el paper del seu pare, un pare exigent amb ell fins que va ser professional i a qui ha pogut superar com a jugador, 'tot i que no he aconseguit guanyar una lliga amb la Penya com ell, en això m'ha guanyat' confessa.

Ara la seva filla de 5 anys és feliç perquè el seu pare li ha dit que es retira, i que això vol dir que podrà veure els partits de la Penya amb ella a la graderia.

Mirant enrere, és indispensable recordar la 'triple R', la que van formar Pau Ribas, Rudy Fernández i Ricky Rubio. Per Ribas la millor Penya va ser la dels anys 90's, la de Villacampa, germans Jofresa, Morales i companyia. Pel que fa a la del 2008, la que va guanyar Copa del Rei i Copa ULEB, diu que va suposar ser els millors títols que ha guanyat com a professional de la seva carrera, gràcies al fet que jugadors de diferents generacions van coincidir en el primer equip i la Penya les va poder mantenir algunes temporades aquell talent sorgit del planter.

Pel capità de la Penya els èxits tornaran al Joventut, perquè la Penya té el seu planter i és qüestió de temps. Creu que el bàsquet europeu s'haurà d'adaptar a la fuga de talents actual, però considera que tard o d'hora els jugadors que marxen hauran de tornar i si la Penya ho aprofita, podrà tornar a reunir talent i ser competitiva.

Ribas ha parlat també de 2 dels seus principals mentors, 'Matraco Margall', qui li va ensenyar a fer la tècnica del tir, i Aito García Reneses, de quin destaca que en va aprendre els aspectes defensius. De Margall recorda que era molt exigent i que li va canviar per complet la mecànica del tir:

Mai vaig aconseguir tirar com en 'Matraco', però sí a ser un dels millors tiradors de la lliga ACB

Pel que fa a Aito Garcia Reneses, recorda com el va començar a fer pujar amb el primer equip des del vinculat, el CB Prat, i Aíto li deia:

Yo quiero que defiendas y cuando estés solo, tires'

I Ribas va seguir això al peu de la lletra, i també va acabar sent un gran defensor.

Pau Ribas encara no sap què farà d'ara endavant. Diu que li ha agradat jugar i no sap si entrenar li agradaria. De moment mira enrere i valora el camí recorregut. Del Baskonia diu que va ser la seva primera aposta i que va ser complicat marxar de Badalona per anar-hi, perquè la Penya sempre ha estat el club de la seva vida. A Vitòria però també hi va trobar un club molt de bàsquet, en una ciutat petita, però que està molt unida al club. Un club que descriu com molt potent en el panorama europeu i on els jugadors milloraven molt el seu joc i evolucionaven.

Del Baslonia va passar al València Basket, que amb els seus 25 anys li va servir per no encasellar-se en el rol de jugador defensiu. Tenia 3 anys de contracte a Vitòria, però el València el va venir a buscar expressament, fet que Ribas també va valorar per decidir canviar d'aires. A València considera que va explotar com a jugador i això li va permetre arribar al Barça, un dels equips capdavanters en l'àmbit europeu. De l'etapa del Barça només lamenta no haver guanyat l'Eurolliga, però considera que per manca de títols tampoc es pot queixar després de la carrera esportiva viscuda.

Dissabte (18h, Palau Olímpic, en directe al 94.4 FM), està previst un primer homenatge a Pau Ribas abans del partit contra el Casademont Saragossa. Serà el primer però no l'últim, ja que en cas de victòria la Penya es classificarà matemàticament pel play-off i l'afició verd-i-negra encara podrà gaudir d'uns quants minuts més del Pau Ribas jugador, capità i símbol del bressol del Joventut.