Badalona - Passejar pels carrers de Pomar és com recórrer la província de Barcelona sense sortir del barri. La seva creació, a la dècada dels 60, va fer que de cop i volta apareguessin molts carrers que calia anomenar. La solució va ser tan pràctica com curiosa: omplir el nomenclàtor amb noms de municipis barcelonins.

Pomar va ser construït entre els anys 1965 i 1967, en un moment d'una necessitat urgent de disposar d'habitatges a causa dels moviments migratoris cap a les zones industrials. Molts dels habitants que es van instal·lar també provenien del desmantellament de les barraques de Montjuïc o eren afectats per les riuades del 62.

Un barri projectat per l'Obra Sindical del Hogar, que va consistir en la construcció d'un polígon de les anomenades UVAS, Unitats Veïnals d'Absorció Social. En total es van construir uns 2.000 habitatges repartits en diversos blocs que va donar lloc a un nombrós entramat de carrers que calia anomenar de cop. L'opció que es va triar va ser posar noms de municipis de la província de Barcelona al nomenclàtor.

Un barri que inicialment per la seva ubicació, no estava gaire ben comunicat amb la resta de la ciutat. Si es volia anar a Barcelona amb transport públic, només es podia fer mitjançant una única línia de bus que connectava el barri amb la plaça Trafalgar de la ciutat comtal. A banda dels problemes de comunicació i la manca de serveis, Pomar també tenia altres particularitats pel que fa a la ubicació, que no eren gaire atractives.

Pomar és com una mena de poble petit, ja que no només es van construir habitatges sinó també una escola, una església i una plaça central amb comerços. Actualment, encara manté l'essència familiar que uneix molt als veïns.