Badalona - Ricky Rubio ha concedit una extensa, i en principi única, entrevista a Jordi Évole en la qual no ha volgut revelar què pensa fer amb el seu futur pròxim, si es retira definitivament o tornarà a jugar al bàsquet professional.

M'agradaria jugar a bàsquet sense tota la resta de coses que l'envolten, sense ser Ricky Rubio

Durant l'entrevista, el jugador de El Masnou ha explicat com va ser el moment que va decidir aturar-se del bàsquet professional, just quan estava concentrat amb la selecció espanyola pel Mundial 2023 i on s'esperava que tornés a ser el líder, com ja ho va ser en el Mundial 2019 guanyant el títol i també l'MVP del campionat.

Però Rubio ha explicat que la lesió patida a Nova Orleans en un partit amb els Cleveland Cavaliers i després de la posterior recuperació, va estar tot un any enfadat amb el món entrenant com un robot. I que en els dies previs al mundial tenia una sensació estranya i tenia malsons. Llavors confessa la sensació que el va fer decidir aturar-se:

No volia seguir, ja no amb el bàsquet, sinó amb la vida

Ricky també ha sorprès amb el seu relat de què ha estat jugar 12 anys a l'NBA, una lliga i un país d'on diu que més que treure'n aprenentatges ha après tot allò que no s'ha de fer en el món del bàsquet. Per Rubio els americans han convertit el bàsquet en un negoci i s'ha perdut l'ànima del joc.

La NBA és un show, un business, ha deixat de banda l'amor pel bàsquet, i a Europa està passant el mateix

Els 12 anys a l'NBA són els que més el van fer patir, on va veure que en aquell entorn t'havies de crear un personatge i on no podies ser tu mateix. En Ricky relata com va tenir el seu primer fill i va haver de deixar a la seva família, després d'un parell de dies, sola a Phoenix mentre ell se n'anava a jugar un partit de lliga regular. O com per poc no pot quedar-se al costat de la seva mare quan vivia les seves darreres setmanes de vida. Per sort en aquell moment els Minnesota Timberwolves no van anar a play-off i ell va poder estar amb la seva mare Tona. En tots aquests 12 anys en definitiva no podia ser sincerament ell ni decidir les coses que volia fer i com les volia fer.

No podia mostrar la meva vulnerabilitat. Tot havia de ser fals i maco per triomfar

Ricky Rubio va començar la seva carrera professional al Club Joventut Badalona amb 14 anys una mica per accident. Va anar a un entrenament on el seu germà gran, Marc Rubio, i un amic seu, Pere Tomàs, estaven ajudant a entrenar al primer equip, i es va lesionar un jugador, fet que va provocar que el convidessin a substituir-lo.

Així va començar tot, el bàsquet i també una vida marcada per la pressió, l'externa i també la pròpia.

Des dels 14 anys havia de seguir un guió i entendre que la pressió social i les expectatives eren el camí a seguir.

Explica que els primers anys va tenir suports dins el vestuari, com el d'un jove Marcelinho Huertas, però també reconeix que li hagués agradat ser un adolescent una mica més de temps i no perdre's les tardes de divendres que els seus amics passaven a la Carpa Titus de Badalona, un espai de relacions socials per la majoria de joves de la ciutat.

Quan Évole li pregunta si llavors el seu somni era anar a l'NBA Ricky diu que creu que no en aquell moment. Ganes tenia d'anar-hi, però creu que estava condicionat en haver de jugar-hi perquè estava triomfant. Que el seu somni quan era petit era jugar tota la seva carrera a la Penya (One Men Club) i veure un dia penjada la seva samarreta amb les de Villacampa, Jofresa o Margall. Considera que jugant a 10-15 minuts de casa, envoltat de família i amics, no s'hauria perdut moltes coses que s'ha perdut en marxar a la NBA: 'Potser la persona hauria estat més feliç'

El meu somni era jugar tota la meva carrera a la Penya

L'entrevista de Jordi Évole a Ricky Rubio acaba amb una afirmació de l'exbase verd-i-negre:

No concediré més entrevistes perquè no vull ser el focus. Qui vulgui saber alguna cosa ho té tot en aquesta

No sabem, per tant, després d'aqusta entrevista si Ricky Rubio tornarà o no a jugar al bàsquet professional, si en cas de fer-ho, seria a la Penya. El que sabem és que no li hem de preguntar més. Decideixi el que decideixi ho comunicarà quan ho tingui clar. 'El titular no el sé ni jo, però podria ser 'Ricky Rubio et regala la seva experiència'