Raval, Badalona - Els veïns de l'illa de Canigó demanen un finançament assumible per poder fer front a la reforma dels seus pisos. Avui fa dos anys de l'esfondrament al número 9 d'aquest carrer del barri del Raval, en què van morir tres persones. Arran d'aquesta tragèdia es van inspeccionar tots els blocs del voltant i es va determinar que calia fer unes obres que els afectats asseguren que no es poden permetre.

Amb puntals arreu de casa i els falsos sostres a la vista. Així viuen des de fa dos anys els veïns d'una vintena d'edificis dels carrers del Canigó, Ausiàs March i Llefià. Tot i disposar dels projectes de reforma, les obres continuen sense tenir una data per executar-se a falta de poder pagar-les. Amb un cost d'uns 25.000 euros de mitjana per habitatge, els veïns lamenten que no tenen capacitat financera suficient. Per això, demanen poder accedir a crèdits tous, amb condicions favorables, que els ajudin a desencallar la situació.

'S'ha de pensar que estem vivint en pisos apuntalats que no saben si cauran i, mentre segueixi així, no estarem tranquils', explica Montserrat Palazón, veïna del número 13 del Canigó. En la mateixa línia, Alfonso Egea, carrer d'Ausiàs March, 116, assenyala que 'tothom vol fer aquesta reforma' per garantir la seguretat dels pisos: 'No és grat arribar a casa teva i veure les bigues de fusta. Viure en aquesta situació afecta molt mentalment i ja portem dos anys així', lamenta.

Els veïns se senten abandonats per l'Ajuntament i recorden que en una reunió celebrada ara fa un any, l'alcalde Xavier Garcia Albiol es va comprometre a negociar plans de finançament sense interessos i a ajudar les famílies que no poguessin fer-se càrrec dels costos de la rehabilitació. També retreuen que el consistori no s'hagi intentat beneficiar de la convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat, que, creuen, podria haver estat una via per aconseguir finançament. Sigui com sigui, tot i admetre que és un problema privat, subratllen que són molts els veïns damnificats i consideren que es tracta d'una situació d'emergència.

Per la seva banda, des del govern local assenyalen que l'Ajuntament ha estat l'única administració que ha posat diners sobre la taula davant d'aquesta situació. En concret, xifren en un milió d'euros la seva aportació per finançar les inspeccions tècniques dels edificis, la instal·lació dels puntals, l'elaboració dels projectes d'obra i els reallotjaments dels veïns que ho han requerit. Segons afirmen, la proposta de la Generalitat perquè l'Ajuntament avali els préstecs oferts per l'Institut Català de Finances és «impossible» jurídicament.

Mentre no es troba una solució per a aquestes famílies, els qui sí que podrien engegar les obres d'aquí a poques setmanes són els habitants del número 7 del Canigó, que expliquen que ho faran amb crèdits personals.