Badalona - Sobreviure a un ictus pot servir d'exemple a altres persones que acaben de passar per la mateixa situació. Almenys així ho pensen la Yolanda i el Toni, dos voluntaris que cada setmana ajuden a pacients de l'Institut Guttmann a superar les seqüeles d'un infart cerebral.

L'ictus em va canviar la vida

El juliol de 2019, la Yolanda Sahuquillo, amb 29 anys, va patir un ictus. Va quedar totalment paralitzada. 'No parlava, no movia els braós ni les cames, no entienia absolutament res' assegura. Era advocada de la fundació d'una entitat bancària. Tenia una bona feina i una bona vida que l'Ictus va capgirar.

Al Germans Trias, un dels millors neurocirurgians d'Espanya, el Dr. Castaño, em va salvar la vida.

En qüestió de quatre anys, en Toni Ortiz en va patir tres. El primer, el 2016, el va deixar amb mig cos paralitzat. Dos anys després, el 2018, quan ja tornava a caminar, un segon Ictus el va deixar en coma tres dies i li va provocar afectacions molt greus. Després de mesos de rehabilitació i en plena pandèmia un tercer ictus li tornava a provocar dany cerebral.

Tot i poder-se moure, caminar i parlar, tots dos tenen seqüeles que no els permeten treballar. Sobretot tenen problemes de memòria, «hi ha persones que coneixia i no recordo» explica en Toni. La Yolanda, en canvi, només se'n recorda de les coses que ha vist i, per molt que torni a estudiar, la seva memòria no reten la informació. «No conec els noms dels països, sé on és París perquè hi vaig viatjar. Encara que ho estudiï, en dues setmanes ho hauré oblidat», assegura.

No puc treballar de res, però vaig decidir que havia de fer alguna cosa amb la meva vida.

Amb la baixa per discapacitat, la Yolanda va decidir buscar un voluntariat on poder destinar la seva energia. «Havia de fer alguna cosa amb la meva vida», explica i és aquí on comença la seva aventura com a voluntària a l'Institut Guttmann, on havia fet la seva rehabilitació.

Juntament amb en Toni venen un parell o tres de tardes a la setmana per fer tallers i activitats amb persones que estan fent la rehabilitació en aquest hospital especialitzat en el tractament integral de les persones amb lesió medul·lar. D'aquesta manera poden explicar de la seva experiència amb persones que estan passant pel mateix tràngol. «El meu metge diu que ha estat un miracle, per què no poden haver-hi miracles per altres?», assegura el Toni.

Que no es rendeixin mai. Segons el meu neuròleg jo hauria d'estar en una cadira de rodes i puc caminar.

De la mateixa manera van engegar un perfil d'Instagram @vidas_tras_ un_Ictus que vol recaptar diners per a rehabilitacions de qui les necessiti, ja que la seguretat social no cobreix totes les teràpies. Allà pengen vídeos del seu dia a dia i xerrades que poden transmetre un missatge molt clar: Es pot sobreviure a un ictus.