• L'aplicació de la ZBE afectarà 16.000 vehicles, fins a 40.000 en episodis de contaminació

• Badalona supera els límits de partícules en suspensió establerts per l'OMS

• El 75% dels usuaris de la ZBE de Barcelona afirma no haver canviat els hàbits de mobilitat

Badalona - La polèmica sobre la implantació de la Zona de Baixes Emissions a Badalona ha posat dues xifres alarmants sobre la taula. La primera, en boca de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que a Badalona moren 200 persones cada any a causa de la contaminació provocada pels vehicles. La segona, aquesta aportada per l'alcalde de la ciutat, Xavier Garcia Albiol, que uns 40.000 badalonins es veuran obligats a canviar el seu vehicle amb l'aplicació de la ZBE. Posem aquestes dades en context obrint el focus:

Més vehicles i més vells

Segons dades del Ministeri de Transports de l'any 2021, Badalona, amb uns 223.000 habitants, té més de 120.300 vehicles matriculats, el que significa un miler menys que l'any anterior. D'aquests, 82.000 són turismes, més de 21.000 són motos, uns 14.000 són camions i furgonetes, 2.500 són autobusos i 300, tractors i altres vehicles industrials.

Fa deu anys, el 2013, hi havia uns 115.500 vehicles a la ciutat, 5.000 menys. I fa vint anys, gairebé 109.000, 11.000 menys. Al conjunt de la comarca del Barcelonès, hi ha més d'1,2 milions de vehicles.

Els càlculs de l'Ajuntament de Badalona situen en 16.000 el nombre de vehicles de la ciutat que no podran circular amb l'aplicació de la Zona de Baixes Emissions i uns 40.000 que es veuran afectats puntualment en episodis de contaminació.

Pel que fa al tipus de combustible, a la província de Barcelona, el volum dels turismes de gasolina s'ha mantingut relativament estable en els darrers anys, amb una lleugera tendència a l'alça (1.350.000, aproximadament). Els dièsel, en canvi, experimenten un lleuger descens que els situa entorn el milió. La variació més significativa, però, la trobem en els vehicles impulsats per altres tipus de combustibles, tot i que representen una xifra molt menor: el 2021 eren 26.000.

Segons dades de la Direcció General de Trànsit de 2021, l'edat mitjana dels vehicles de la província de Barcelona és de quinze anys. De fet, Barcelona es queda fora del 'top 10' dels cotxes més nous, encapçalada per Madrid, Guipúscoa i Cadis. Barcelona se situa en el quinzè lloc. La dada contrasta amb la idea que els territoris més rics tenen vehicles més nous, ja que si ens fixem en el PIB per càpita de Barcelona, aquest està el sisè de la llista.

En el conjunt d'Espanya, el parc automobilístic té una edat mitjana de 13,5 anys, una de les més altes d'Europa. Des de 2007, ha pujat en 5,5 anys. Segons l'informe anual de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions, el 2021 es van vendre 1,2 milions de cotxes de segona mà amb més de deu anys, mentre que la xifra de vendes de vehicles nous es va quedar en els 860.000.

A Espanya, l'any 2020 i segons dades de la DGT, només el 0,32% dels vehicles tenia l'etiqueta 0 emissions (elèctrics) i els ECO (híbrids o gas) representaven poc més del 2%, estant les províncies de Madrid i Barcelona al capdavant en els dos casos. En canvi, els vehicles sense distintiu representaven el 25%.

10.000 morts anuals

Pel que fa als efectes directes de la contaminació provocada pels vehicles en la salut, la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica xifra en 10.000 les morts anuals a l'estat a causa de les emissions dels vehicles, i afegeix que el 35% de la població respira aire contaminat. L'Institut de Salut Global de Barcelona xifra en un 7% les morts anuals a la capital provocades per la planificació urbana i el transport. L'any 2019, l'Agència de Salut Pública de Barcelona situava en 400 les morts anuals causades per la contaminació atmosfèrica a la ciutat. L'ens ressalta que la mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire es deu a l'exposició crònica i no pas als episodis puntuals, i que aquesta té el seu origen principal en el trànsit.

Un informe de 2022 de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'impacte de la Zona de Baixes Emissions, que es va implantar a la capital el gener de 2020 i es va veure alterada per les restriccions derivades de la pandèmia, conclou que la mesura va evitar al voltant de 125 morts anuals respecte als valors de 2017. A més, recull un descens del 5% dels nous casos d'asma infantil (110 casos anuals) i en un 1% els nous casos de càncer de pulmó (15 casos anuals).

Tot i això, el 75% dels usuaris afirmen no haver canviat els hàbits de mobilitat des de l'entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona, segons ha explicat avui mateix el director de l'Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají, durant la presentació de l''Estudi de l'impacte i acceptació de la ZBE de Barcelona'. Tot i que el 51% dels ciutadans estan a favor de la ZBE, només el 10,5% dels usuaris habituals de cotxe han canviat la manera de desplaçar-se a partir de la implantació. D'aquests, un 82% utilitza el transport públic, un 12% s'ha passat a la moto i un 6% es desplaça a peu, en bici o patinet. Quatre de cada 10 enquestats suspenen la gestió de la ZBEs. L'enquesta s'ha fet a un miler de persones.

Badalona suspèn en qualitat de l'aire

Precisament, The Guardian ha publicat també avui un article que xifra en 400.000 les morts anuals relacionades amb la pol·lució a Europa. En un mapa interactiu que el diari britànic ha elaborat, podem veure com Badalona supera amb escreix els límits establerts per l'Organització Mundial de la Salut de partícules en suspensió de menys de 2,5 micres, que destaquen per la seva capacitat de penetració en les vies respiratòries.

Segons la publicació del recull de dades ambientals de l'Ajuntament de Badalona, la darrera de les quals data de 2017, la ciutat està al límit permès pel que fa als registres de diòxid de nitrogen, que prové majoritàriament dels motors dels vehicles. De fet, l'informe indica que els registres avancen en el sentit contrari al desitjat. Sobre les partícules en suspensió inferiors a les 10 micres, l'origen principal de les quals també és el trànsit, les dades assenyalen que no s'avança prou en la direcció adequada. Només en el cas del diòxid de sofre, que prové, tanmateix, de la crema de combustibles fòssils, Badalona registra una tendència positiva.